Varis

Benvolguts/es, Després del necessari, entrenyable i emotiu acte de dilluns 14 de novembre de 2022, us escric de nou. Gràcies per ser-hi els que vàreu venir, tot i l’esforç que us requeria a molts. Gràcies per ser-hi, de cor, tots els que no vàreu poder venir. Us vam tenir molt i molt presents. Gràcies per respondre a totes les […]

Jo escrivia des de molt jove perquè m’agradava i m’ho guardava en carpetes. Però a partir de l’any 1981, quan la llengua catalana va entrar per la porta gran a les escoles, vaig anar publicant molts llibres de contes, narracions o novel·les, tant per a nens, com per a joves, o adults.

La situació d’opressió que viu la llengua catalana per part dels estats i el procés de substitució que pateix en tot el seu territori històric sempre m’han preocupat, per això, per fomentar-ne el coneixement i l’ús social vaig esdevenir professor de català i vaig escriure tot el que he escrit.

L’any 1968 vaig ensenyar català en una escola. Després d’anys de treballar en escoles i organitzar classes i professors des d’Òmnium, l’any 1981, ja amb els meus estudis universitaris acabats, vaig treballar com a professor de Llengua Catalana a la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB.

Ja de petit intentava superar els estrets límits del pis fosc i carrer estret on vaig néixer tot dibuixant, sobretot animals. Als catorze anys vaig començar a treballar de mecànic en tallers i fàbriques i a estudiar de nit Mestria Industrial a l’Escola del Treball. Però la feina i els estudis no m’agradaven gens, a mi m’agradava la natura i dibuixar.

En David Vila i Ros de weekand.net, ens presenta “La llengua dibuixada”, el nou llibre de l’Enric Larreula publicat al 2019.