Ja de petit m’agradava dibuixar i dibuixava, sobretot animals.
I quan vaig fer els catorze anys el meu pare em va preguntar què volia ser. En realitat jo volia ser com en Tarzán, però això no era cap feina. A ben segur que m’hauria agradat estudiar zoologia i treballar en alguna cosa relacionada amb les bèsties, però en el meu món i en aquella època tot això era impensable, així que vaig anar a treballar de mecànic en una fàbrica i a les nits a estudiar Mestria Industrial a l’Escola del Treball.
Però la feina i els estudis no m’agradaven gens, a mi m’agradava la natura i dibuixar. Per això molts diumenges anava d’excursió a la muntanya, o si no, al parc zoològic de Barcelona a dibuixar animals.
Allà, dibuixant animals, vaig conèixer un dibuixant d’historietes, Antoni Garcia. Ell em va convèncer de dedicar-m’hi. I vaig deixar la fàbrica. Era a finals de la dècada dels cinquanta. L’Antoni em va presentar a l’editorial Bruguera i allà em van començar a encarregar les primeres feines. També vaig dibuixar “Hazañas bélicas” per a Ediciones Toray, i historietes de guerra per a l’editorial Manhattan. I moltes historietes de l’Oest americà per a l’editorial Bruguera.
Dibuixant aventures era una mica com si les visqués. Va ser una època meravellosa per a mi, entre altres coses perquè era amo de les vint-i-quatre hores de cada dia.
Fins que al març de 1963 vaig anar al servei militar. I allà es va acabar la meva professió de dibuixant. Tot i que quan posteriorment em vaig dedicar a ensenyar català a les escoles, explicar coses tot fent dibuixos a la pissarra em va ajudar molt en les meves classes de llengua.