Dibuixos d’historietes
De nen intentava superar els estrets marges que m’oferia el pis fosc i el carrer estret on havia nascut tot imaginant aventures i dibuixant animals. Des dels catorze anys treballava de mecànic en tallers i fàbriques i estudiava de nit a l’Escola del Treball.
Però la feina i els estudis no m’agradaven, a mi m’agradava la natura i dibuixar. Per això em vaig apuntar a un curs de dibuix per correspondència. I molts diumenges anava al parc zoològic de Barcelona a dibuixar animals. Allà, dibuixant animals, vaig conèixer un dibuixant d’historietes, Antoni Garcia. I aquella relació amb ell va fer que jo també m’hi volgués dedicar.
I vaig deixar la fàbrica. Era a finals de la dècada dels cinquanta. L’Antoni em va presentar a l’editorial Bruguera i allà em van començar a encarregar les primeres feines. També vaig dibuixar “Hazañas bélicas” per a Ediciones Toray, i historietes de guerra per a l’editorial Manhattan.
I moltes de l’Oest americà per a la Bruguera. Dibuixant aventures era una mica com si les visqués. Va ser una època meravellosa per a mi. Fins que al març de 1963, a causa d’un despreniment de retina que vaig patir, es va acabar la meva professió de dibuixant d’historietes.
Tot i amb això no he deixat mai del tot el dibuix.
Així, quan posteriorment em vaig dedicar a ensenyar català a les escoles, em vaig valdre profusament del dibuix a la pissarra per explicar coses a la canalla.
També, al llarg dels anys, he il·lustrat materials escolars, i llibres de llengua per diverses editorials.
I també he il·lustrat alguns dels meus propis llibres, com “Darrere nostre un riu de flors trencades”, Editorial Pòrtic, Barcelona 1982”, i L’Aixernador Edicions, Argentona, 1994.
Alhora, tot recollint els acudits que entre els anys 1976 i 1983 vaig dibuixar per a la revista Butlletí dels Seminaris de la DEC, d’Òmnium Cultural, vaig editar posteriorment el llibre “La llengua dibuixada”, Voliana Edicions, Argentona, 2017.
I durant l’any 2017 vaig il·lustrar molts aspectes, personatges i situacions, de l’anomenat procés d’independència que vam viure intensament.
I ja finalment i com a escriptor, en les meves visites a escoles on s’han llegit llibres meus, també em serveixo abundantment del dibuix a la pissarra per connectar amb els alumnes.
Aquí teniu un exemple fet per un TBO de l’editorial Bruguera
