El llibre “La vida promesa” és un homenatge que vull fer a aquells grans idealistes que hi va haver ja a finals de 1800, i sobretot durant el primer terç de 1900, i que van deixar una empremta tan forta en aquest país.
Aquelles persones que estaven en contra de tota forma d’autoritarisme, de jerarquia, de qualsevol tipus d’explotació de l’home per l’home, i que estimaven per damunt de tot la llibertat.
Situo l’escena quan l’esdeveniment de la Dictadura de Primo de Rivera, en què una família anarquista i catalanista, ha de marxar per por a les represàlies. I faig que se’n vagin al Brasil perquè em va semblar que el Brasil en aquella època permetia l’experiment que ells volen portar a terme de construir una colònia catalana lliure i llibertària. Una mena de Nova Catalunya lliure, al marge dels estats.
Bé, d’acord, és una utopia, però hem de tenir en compte que al llarg dels anys a tot Amèrica van ser molts els grups europeus que hi van anar a muntar les seves utopies, i que alguns d’ells: grups religiosos, filosòfics o fins i tot lingüístics, durant molts anys s’han mantingut al seu aire enquistats en el si de la societat hegemònica dels imperis colonitzadors. Per què no provar-ho en català.
Bé, les utopies són això: utopies, i ens poden arribar a portar al fracàs, potser sí, però en realitat són el motor que ens empeny, que ens fan caminar, que ens fan lluitar per aconseguir aquest món ideal al qual tots aspirem.
Això és “La vida promesa.