Sóc l’Enric Larreula Vidal, enamorat de les bèsties, dels arbres i de la natura. Que m’he llegit aquest país amb els peus i amb el cor. Que he fet tot el que he pogut per salvar una llengua que no es vol deixar salvar. Que pateixo perquè tot el que m’estimo de debò està en procés d’extinció, i escric per salvar-ho. Que m’horroritza com va el món i no sé com canviar-lo. Que he dibuixat i he escrit per anar més enllà d’on em poden portar les cames. Que m’hauria agradat recórrer el planeta per descobrir tantes coses… Que m’he imaginat mil aventures i les he explicades a qui m’ha volgut llegir. Que me n’aniré d’aquest món sense haver-ne entès res. Que mai no sabré tocar bé la guitarra tot i que m’agradaria tant… Que valoro la llibertat com un dels béns més preuats d’aquest món, la de les persones, i la de tots els pobles, i, naturalment, la del meu.
Bona gent, a aquestes alçades de la meva vida intentar muntar-me una pàgina web no ha estat una feina fàcil, primer per la gran quantitat de coses a ordenar, i després per la meva incapacitat total de moure’m en el món informàtic. Tot m’ho han de fer, en tot m’han d’ajudar…. Un desastre, ja dic.
Però dedicar-se a escriure i no tenir una pàgina web en aquests moments és com no existir… o no existir gaire. Per tant, finalment m’hi he posat. I com que per explicar tot el que he escrit he d’explicar una mica com vaig començar, resulta que al final he hagut de fer un breu repàs de la meva vida.
Les feines que he fet, les idees que he tingut… I he comprovat com d’ençà dels disset anys, en què vaig deixar la fàbrica, els tres eixos fonamentals de pensament que han marcat la meva vida: l’amor a la natura, a la meva llengua, i a la Justícia, d’una manera o altra han sortit a través de les coses creatives que he fet: a través del dibuix, de les cançons, i ja plenament, de les moltes coses que he escrit.
Tota aquesta meva etapa creativa, tan llarga ja i tan complexa, és el que trobareu en aquesta pàgina web. Començant pel món del dibuix, amb historietes d’aventures publicades quan tenia al voltant de vint anys. I altres etapes de la meva vida en què m’he servit del dibuix per explicar o denunciar coses.
Continuant pel que en podríem dir l’etapa musical, que consta de dues parts diferenciades, la primera seria la curta, però intensa, etapa en què vaig compondre i cantar cançons. I la segona seria la música que altres compositors han posat a versos meus.
I finalment hi trobareu tota la meva obra escrita, ordenada i classificada per edats dels potencials lectors. I també bona part de les coses que es deriven dels llibres que he escrit. Com les entrevistes que m’han fet, o treballs manuals amb què m’han obsequiat moltes de les escoles que s’havien llegit llibres meus. Així doncs, aquesta pàgina web intenta ordenar els quilòmetres de paraules que he escrit al llarg dels anys i que poc o molt em defineixen tal com sóc, potser perquè quan un escriu, s’escriu.
Això és el que hi trobareu. Que la seva consulta us resulti agradable.
I per donar-hi entrada em permeto oferir-vos un poema que vaig escriure el 1967, intitulat justament “1967, de quan escrivíem amb bolígraf i llibreta, que mai abans no havia publicat ni donat a conèixer, i que crec que em defineix prou bé. Espero que us agradi.
1967
M’he omplert els ulls de groc i de maragda, la sorra m’ha marcat tota la pell. M’he omplert el cos de gotes de rosada i els dintres de remor d’aigua i de vent. Ja torno, no patiu, plego les ales, viuré altra vegada de records. L’enyor em farà mal altra vegada, però jo tornaré fent el cor fort. Faré tal vosaltres la comèdia, viuré, tal com vosaltres, neguitós. I l’ànima em vendré per les pessetes. Diré de tot allò que dieu tots. Però quan em devori la vergonya i dintre dels meus ulls esclati el plor, deixeu-me que no sigui una persona, que sigui Pedra, Llum, que sigui Jo.